En Xevi
Àlies “el maestro” o “el tomatito” (per això de la melena i la guitarra) . En teoria mana, però a la pràctica tothom fa el que vol.
En Pep
Àlies “Pepet” (no se sap ben bé el perquè d’aquest àlies). Té uns quants retards acumulats al seu expedient, però és l’ànima del grup. Toca la guitarra i, a vegades, canta i tot!
En Risto
Àlies “l’Elefantet”. És el baríton del grup. Entre les seves incomptables qualitats destaca la capacitat de fer un acudit de qualsevol situació, i la facilitat de trobar la paraula tècnica més adequada a cada moment. Tot un talent ! (en brut)
En Fermí
Àlies “El representant” o “l’Enfonsabarcos” (no se sap ben bé per què). És el màxim responsable de la primera “cantada” en públic del grup. Un motor per excel·lència!
En Francesc
Àlies “El marxant”. Va començar cantant “el marxant” però ha ampliat considerablement el seu repertori. Ara us pot cantar qualsevol cosa, és un autèntic tenor.
